jueves, febrero 16, 2006

Excursió a València d’Aneu

Aquesta excursió va ser el cap de setmana del 12-13 de Novembre de 2005, recordo que aquella setmana va caure la primera nevada de la temporada, per tant vam poder tocar neu.

El 12 pel matí vam anar a fer una excursió a uns llacs de muntanya, per arribar vam haver de fer una pista amb 4x4, va ser genial, per fi estrenava al cotxet a una pista com deu mana, un cop arribats al final de la pista vam haver de caminar una mitja hora fins al llac, vam veure Isards i com deia abans, vam tocar la primera neu de la temporada.

Us deixo unes quantes fotografies pel record.

miércoles, febrero 15, 2006

Calçotada 2006 (I)

La primera calçotada d'aquest any va caure el dissabte 4 de febrer, el lloc va ser l'ametlla de mar, finalment va fer bon dia, tot i les amenaces de pluja dels meteoròlegs. Ens vam despertar gelats, és el problema de les cases d'estiu, a l'hivern estan glaçades...

Un cop esmorzats, vam començar a preparar la llenya, graelles, calçots (a la fotografia podem veure la cura amb que col·locava els calçots el meu bon amic Manel)


Va anar arribant la gent que no va dormir a l'ametlla, entre tots ens vam ficar a preparar la taula, moment logístic important, la taula era petita, cap problema, vam agafar una taula del meu germà i les vam ajuntar, suficient per tots 14, ara si.

Vam fer els calçots mentre es feien anàvem picant que si olives que si patates fregides tot regat amb un bon porro amb cervesa i gasosa ben fresqueta, ja se sap que davant del foc fa molta calor, en total vam fer 200 calçots, no gaires, em vaig quedar curt a l’hora de comprar-los però no va passar res, amb la carn i les torrades que venien després ja es va poder arreglar, també gràcies a les salses que teníem (romesco i all i oli).

En la següent fotografia podem veure un gran mestre all i oliero, en Joan, fent una demostració de com ha de quedar aquesta meravella de salsa que tenim en aquest país.


Finalment després de tots els calçots, carns, salses, vins..... arriba el moment mes esperat per algú o millor dit, per alguna ..... els postres, de postres teníem una cosa molt lleugereta, bombons de xocolata, ufff el que ens faltava, això si, no va quedar ni un, van haver gairebé bolets per pillar els bombons, cal dir que els bombons eren un regal per mi, però clar, no sé si vaig tenir temps ni tan sols de veure la caixa.

Per finalitzar i acabar de pair tot l’àpat vam anar a donar un passeig per la platja, quan ja començava a fer-se fosc, vam tornar a casa, ho vam recollir tot, i cap a Barcelona.

Va ser un gran dia, cal dir que la calçotada a l’Ametlla és una cita obligada cada any, l’any que ve tornarem.....

Aquí us deixo més fotografies, primer de tot, el grup sencer.



Els que curran i els que .....



i continua curran .....